Quadrilla

A Fantraginers no volem que ens poseu cares, perquè anem d’acratilles i ens agrada tot allò tan postmodern de la destrucció de l’autoria, el rollet anonymous, la societat en xarxa i la cultura lliure. Però -i precisament per això- tampoc som uns integristes…

?

Josep Lledó

Editor i corrector

Fill de Sueca però parit a València a 1979, és llicenciat en Belles Arts, va fer el període de docència del Doctorat en Audiovisuals però no acaba el doctorat, també va fer el Màster Universitari en Fotografia Professional però només acabà el Grau d’Especialista.
Ara estudia un Grau d’Antropologia i Evolució Humana i espera acabar-lo sencer. La seua feina ha estat centrada en l’audiovisual, ha escrit guions per a curtmetratges i programes de televisió; ha coordinat guions per a Mãemeua, una sèrie de programes d’humor que es van emetre a diferents televisions locals del País Valencià: SuecaTV, Ontinyent TV o Gandia TV entre altres. També ha escrit articles i entrades a diferents mitjans locals i online.

?

Edgar Cotes

Editor i traductor

(Balaguer, 1997). Estudia Traducció i Interpretació d’anglès i japonès a la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu des que té ús de raó i els gèneres fantàstics i policíacs han sigut des de sempre la seva debilitat. Es decanta per la literatura breu i prefereix escriure contes o microcontes, però, malgrat tot, tampoc no descarta escriure coses més llargues algun dia.
Ha perdut molts concursos i també n’ha guanyat alguns, com el primer premi del concurs dels escriptors de VullEscriure, el XXXV premi de relat Antoni de Bofarull o la menció d’Honor del jurat del concurs de microrelats ARC-La ràdio. També ha aparegut en diverses antologies de microficció com El cicle de la vida (2014) o Cryptonomicon VII (2015) i de relat com el Bestiari (2017) d’Edicions SECC. Ara, amb Els híbrids minvants (2017) d’Edicions SECC publica el seu primer recull de microcontes en solitari.

?

Francesc Marí

Editor i corrector

Escriptor, historiador i crític cultural, centrat, sobretot, en el món del cinema.
Després de llicenciar-se com historiador, va orientar les seves investigacions en la vida de Napoleón Bonaparte, en concret la seva presencia i la forma de ser representat al cinema, portant-lo a doctorarse amb la tesis titulada «Napoleón Bonaparte y el cine: una interpretación histórica». Quelcom que, actualment, ha derivat en seguir treballant en com el cinema mostra la història,.
Aficionat a l’escriptura desde petit, no va ser fins després de llicenciar-se que va decidir centrarse de nou en la seva faceta d’escriptor. Sense tenir molt clar en quin gènere centrarse, ha escrit tot tipus de històries de ciència-ficció, thriller, fantasia i terror, carregant cada pàgina amb el seu peculiar i característic sentit de l’humor. De moment ha «Las dos caras de la sospecha», «Los héroes del tiempo», «El renacer de los monstruos» i «Morirse es de mal gusto» de la mà de Click Ediciones (Grup Planeta), i més d’un relat, sense deixar de treballar en cap moment en la següent història.

?

Pau Marco

Dissenyador gràfic i web

Nascut a València a 1979, és llicenciat de RES perquè va començar tres (3) carreres (Hª de l’Art, Disseny Gràfic i Grau en Disseny Multimèdia) i que es sàpiga encara no n’acabat cap -l’esperança és l’últim que es perd-.
Curtit al món ultraanalògic de la impremta tradicional, ja fa uns anys que és freelance de disseny gràfic i web (-ara que el paper el tallen altres!, repeteix continuament) i porta un estil de vida digital, es a dir, conserva tots els dits perquè tots fan falta per a alguna cosa, i si no que li ho diguen al filldeputa que inventà el teclat, o el sexe tàntric.

?

Pocatraça

Escriptoret

En esta vida he estudiat molt, en les millors escoles i acadèmies de l’univers. La vida m’ha tractat molt bé, de fet, sempre m’he considerat una persona amb molt que conservar i conversar, i amb una idea clara i cristiana de l’existència humana. Aleshores arribà l’etapa adulta (18anys) i vaig conèixer la comunicació audiovisual i el rock and roll. Això fou la meua perdició. I ara que no tinc res que conservar, puc escriure amb més dignitat i ser útil per a les coses inútils i inútil per a les coses útils. –Pocatraça dixit

?

Toni de L'Hostal

Foreign affairs CEO, editor, traductor, corrector i il·lustrador

Toni de l’Hostal (46250, any de Rom: Spaceknight) escriu sobretot lletres de cançons, a més d’escrits per a publicacions de tota índole: de premsa especialitzada a llibrets de falla. Alguna volta també ha escrit historietes de ficció, sobretot de tebeo, perquè fer historieta sense dibuixos és un poc com fer cançó sense paraules: només et conten la mitat del conte.
As for me, although I didn’t study Translation or English Language at the fac, I’ve had my share of modern overseas literature (i.e., American comic-books), so if it’s translating from English what we’re talking about, then I’m your man.

Antoni Munné-Jordà

Master de l'Univers

Segons Miquel Barceló, la persona que més sap de ciència-ficció en català, l’Antoni Munné-Jordà és la persona que més sap de ciència-ficció en català“. 
Ha estat redactor i corrector de la revista Serra d’Or, cofundador i president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha dirigit, a l’editorial Pagès, la que ha sigut durant anys la única col·lecció dedicada a la ciència ficció en català. Ha guanyat els premis que li ha donat la gana, destacant per ser dues vegades finalista del Premi Sant Jordi i guanyador del Premi Ictineu. Ara aboca suggeriments des d’algun terrat de Brussel·les, on sembla que hauran d’anar a parar totes les persones de bé, si la Inquisició no s’atura.
Seria una llegenda viva si no fora perquè les llegendes són totes velles i ell encara està ben jove.

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Avís de Cookies