Franel·la
Josep Lledó
La PUTA de vestit roig camina pel carreró. Els seus talons alts esguiten l’aigua dels bassals que ha deixat la tronada, les arracades tentinegen compassades al precipitat vaivé d’unes cames llarguísimes. L’únic llum del carrer, esmorteït per la boirina de l’ambient, s’apaga i s’encén amb un soroll de budells elèctrics.
S’escolten passes d’una altra persona, son molt evidents en contrast amb el veloç repicar dels talons de PUTA. Ella es para mentre un calfred li recorre l’esquena i gira el coll per descobrir si algú la segueix. Però no veu res. El llum del carrer s’ha apagat definitivament deixant anar un flaire de socarrimat i ella es queda paralitzada, conté l’alè durant uns segons eterns dins la seua boca de llavis molt rojos.
Quan arriba la llum de l’alba PUTA jau d’esquenes sobre un bassal de sang diluïda amb l’aigua de pluja i amb el seu vestit roig estripat a trossos.
***
POLICIA i INSPECTOR investiguen el cadàver. POLICIA és un agent uniformat sense cap tret distintiu, en una mala pel·lícula de cinema negre faria de secundari anodí i arquetípic. Baix el seu barret ample INSPECTOR examina l’escena amb les celles arrufades, de fet tota la seua cara esta feta un mapa d’arrugues i cicatrius, unes de pensar amb deteniment, les altres d’actuar ràpid. Porta un trench bru a lo Bogart, acartonat, llarg i banyat al faldell, que s’espolsa de tant en tant. Clava la mà a la butxaca interior, engrapa una llibreteta de notes i es posa a apuntar coses amb gest veloç.
—Que li pareix INSPECTOR, una nova víctima?
—Això sembla…
INSPECTOR dubta mentre s’inclina a revisar el cadàver, sosté la llibreta entre les dents i s’ajusta un guant a la mà.
—Encara que esta vegada crec que tenim alguna cosa…
Agafa un trosset de tela de damunt del cadàver, és una traveta de cinturó amb estampat de quadres.
—Que és?
—Res bo!
—Que?.
—Franel·la… Odie la franel·la!
INSPECTOR guarda la tela en una bosseta de plàstic transparent i se la mira atentament aclucant els ulls. Un parell de cases més enllà, en la direcció en que mira, pilla a un vell que tafaneja des se darrere d’una finestra i que s’apresta a ocultar-se deixant caure una cortina de brocats terriblement coents.
INSPECTOR i POLICIA truquen a la porta de casa el VELL. Passats uns segons l’home els obre la porta visiblement nerviós. Ben entrat en la seixantena, adobat i cansat, barba blanca i calb com una granota. Porta un batín de quadros rojos i blaus que es creua sobre el pit amb les mans agarrotades i es puja fins la gola.
—Hola, estem investigant un assassinat i voldríem fer-li un parell de preguntetes.
—Ah… Si, cap problema… Passen
POLICIA i INSPECTOR entren en la casa, en el rebedor hi ha una taula rodona amb braser, una butaca, una tauleta amb un telèfon i un penjador. INSPECTOR s’acosta a la finestra i mira a través de la cortina, el lloc on jau el cadàver de PUTA es pot vore perfectament des d’allí.
—Va vore vosté alguna cosa inusual ahir per la nit?
El VELL traga saliva amb tanta ànsia que se li’n va al vedat i el fa tossir.
—Eh…? No. No m’agrada tafanejar el que passa ahí fora.
—Clar, clar…
INSPECTOR fa unes passes per el rebedor tractant d’entrar més a dins de la casa però el VELL se li posa al davant, li somriu.
—Viu sol?
—Eeeh… Si… Els vells solem estar sols…
—Millor sol que mal acompanyat, no?
INSPECTOR fa una ullada fugaç al fons de la casa passant la mirada de reüll per dalt del muscle de VELL. Aquest reacciona tossint de nou.
—Ho sent, però crec que he agafat fred, anava a gitar-me un ratet.
—S’ha d’anar amb compte amb aquest oratge… no se’n pot u refiar, veritat?
—No…
INSPECTOR furga en una butxaca de la seua gavardina i trau una targeta.
—Si recorda alguna cosa no dubte en cridar-nos, li deixaré el nostre telèfon.
En acostar-se per donar-li la targeta INSPECTOR es fixa en el batín que VELL sosté ben apretat al seu pit. Li falta la traveta del cinturó i te el mateix estampat que el fragment de tela trobat en l’escena del crim.
—M’agrada el seu batín…
—Gràcies.
—Encara que jo li recomane un trench. Es una peça més segura.
—Segur que si
INSPECTOR s’ajusta les solapes del trench amb orgull, fa una darrera ullada a l’habitació i ix de la casa junt a POLICIA, el VELL tanca la porta inmediatament darrere d’ells.
Al cotxe de patrulla INSPECTOR esta sentat al seient del copilot, juga pensatiu amb una titella de fils que penja del retrovisor. POLICIA entra al cotxe amb una caixa de Donuts i un got de cafè per emportar. Li ofereix però INSPECTOR li fa gestos de que no en vol. S’escolta un tro llunyà.
—Està a punt de ploure… el VELL no eixirà de casa amb este oratge.
Des del cotxe, estacionat en front de la casa del VELL, es pot vore perfectament la seua silueta a través de la finestra.
—A que esperem per a detindre-lo INSPECTOR?. Esta clar que és l’assassí.
INSPECTOR esta absort mirant la titella, no presta massa atenció al que li diu el seu company
—Mmm… No pareix un assassí.
POLICIA dona un mos al seu primer donut. Es va fent fosc.
—L’habit no fa al monjo, senyor.
INSPECTOR es trau un encenedor zippo i un cigarret, l’encén i es posa a xamar. Fora comença a ploure.
—No ho saps tu bé, no ho saps tu bé…
El VELL esta passejant-se molt inquiet amunt i avall pel seu rebedor mentre murmura coses per a si mateix, no para de mirar una i altra vegada per la finestra.
—No se’n van. No se’n van!. De cap manera… No! No puc eixir ahí fora. Açò s’ha acabat, no pense tornar-ho a fer mai mes.
El VELL trau de la butxaca la targeta de la policia i es dirigeix cap al telèfon que hi ha a la tauleta.
—No puc més! S’ha acabat. Prou, prou!
De sobte VELL comença a ofegar-se i es du les mans al pit, trontolla, forceja i intenta afluixar-se el coll del batín. Aconsegueix alçar-se i caminar cap a la finestra, agita les mans fent senyals per a que el vegen a fora.
POLICIA i INSPECTOR ixen del cotxe ràpidament en vore a través de la finestra els forcejos del VELL, els dos es precipiten cap a la porta. La titella que penja del retrovisor es mou degut a les portades que han donat al cotxe en eixir.
S’escolta un dispar i el pany de la porta vola pels aires. POLICIA i INSPECTOR entren a la casa pistola en mà, VELL esta tombat sobre el butacó amb els ulls en blanc, no porta el batín que esta tirat a terra. INSPECTOR li pren el pols. POLICIA trau el walkie-talkie i comença a sintonitzar-lo.
—Atenció, atenció necessitem una ambulància…
—Deixa-ho, és massa tard!
INSPECTOR mira al seu voltant i veu el batín a terra, POLICIA s’acosta a la peça de roba mentre guarda l’arma i el walkie.
—No toques això!
La manega del batín s’enganxa a la cama de POLICIA, aquest entrebanca i cau, forceja per soltar-se-la però aquesta s’aferra més i més com una pitó enroscant-se a la seua presa. De sobte la peça de roba salta sobre el cap de POLICIA, hi passa les mànigues pels braços i es vesteix al voltant del seu cos.
—Que collons passa?!
INSPECTOR l’apunta amb la seua arma.
—Lleva’t el batín!
POLICIA es posa dempeus i tracta d’arrencar-se el batín però aquest s’enganxa pegat a la seua pell com una calcomania.
—No puc!
POLICIA clava la mà lentament a la butxaca del batín i trau un punyal ple de sang, es mira esgarrifat el llarg moviment del seu braç.
—Jo no ho estic fent…
POLICIA es llença cap a INSPECTOR bandejant el punyal en l’aire, els dos cauen i rodolen per terra, la pistola d’INSPECTOR ix rebotada per terra. En meitat de la baralla INSPECTOR aconsegueix agafar el peu del penjador, amb un ràpid moviment enganxa el coll del batín amb una perxa, POLICIA queda penjant just davant d’ell apunyalant l’aire amb violència a pocs centímetres de la seua cara.
—Que jo no ho estic fent!
POLICIA comença a apunyalar-se a si mateix al pit i la seua sang esguita el trench d’INSPECTOR.
—Això si que no!
INSPECTOR es posa dempeus i pren el penjador com si fora una llança de cavalleria, espenta amb totes les seues forces i arrenca el batín del cos moribund de POLICIA que cau plegat sobre la seua pròpia taca de sang.
El batín ix revolat i també cau a terra. Però passats uns segons s’alça lentament levitant pels aires en meitat de la sala, reprodueix la forma d’un cos humà, com si vestira a l’home invisible, amb el punyal enrotllat a la màniga.
INSPECTOR plega la seua arma del terra, apunta veloç i dispara en meitat de la peça de roba voladora, buida els cinc dispars del seu Colt 45 i deixa cinc forats fumejants en la tela, el batín es desploma sobre terra.
INSPECTOR se’l mira de reüll, l’espenta amb la puntera de la sabata, la peça de roba sembla estar completament inert. Es gira i s’agenolla al costat de POLICIA, li pren el pols, li agafa el walkie-talkie del cinturó.
—Atenció, patrulla 20 necessitem una ambulància i reforços en el carrer Tal i qual!
POLICIA encara està conscient i mira espantat al seu superior.
—Que ha sigut això?
—Un batín assassí…
De sobte el batín s’alça una altra vegada i es llança sobre els dos punyal en màniga. Com que ataca des de darrere no poden veure-lo, però en el darrer segon INSPECTOR salta a un costat fent una finta i esquiva l’embranzida. Ell batín s’encara ara sobre l’indefens POLICIA, quan el punyal ja cau sobre la seua jugular el batín es deté i es gira en l’aire. INSPECTOR li trepitja amb força el cinturó i no el deixa avançar.
INSPECTOR somriu i lentament clava la mà a la seua butxaca, trau el seu zippo, l’obre deixant escapar una flama llarga immodulada
—Veste’n a la merda, batín fill de puta!
INSPECTOR li llança l’encenedor a la peça de roba que s’encén inmediatament en una explosió roja i blava, cau a terra entre crits d’angoixa i envoltat en un fum negre que ompli l’habitació de seguida. La tela es consumeix ràpidament, rodola pel terra i continua movent-se fins que només en queda cendra, sutjosa cendra que s’escampa en totes direccions.
—Odie la franel·la!
Els sanitaris trauen de la casa a POLICIA en una llitera, INSPECTOR està recolzat al marc de la porta de casa del VELL. Un SANITARI se li acosta.
—Sobreviurà… i vosté, està bé?
Li dona una manta.
—Si, estic bé.
INSPECTOR mira la manta i la llança a terra. Trau el seu encenedor i busca un cigarret però no troba el paquet al seu lloc, busca a la resta de les butxaques i finalment en trau un. Somriu i xiuxiueja cap a les seues solapes.
—Gràcies…
INSPECTOR encén el cigarret, en guardar l’encenedor acaricia el seu trench i desapareix caminant carreró avall.
Comentaris recents